INTRODUCCIÓ: APUNTS PREVIS
Quan parlem d’introspecció, ens referim al coneixement que el subjecte té sobre els seus propis estats mentals. És el que ens permet ser conscients de la nostra ment. Però, què és això de la ment? La podríem definir com a una propietat emergent del nostre sistema nerviós. Per entendre bé aquesta definició, cal tenir present la següent idea: la ment i la matèria estan relacionats. El que passa al nostre sistema nerviós afecta a la nostra ment, i el mateix passa en el sentit invers. Sembla fàcil d’entendre que el que li passi al nostre cos podrà afectar a la nostra ment. Només cal que pensem en malalties com ara l’esquizofrènia per comprendre-ho. Potser el que costa més de veure és com la nostra ment pot afectar-nos físicament al cos. Realment, no és tan difícil com ens pot semblar a primera vista, ja que només cal que pensem en el nostre plat preferit per veure com el nostre cos respon salivant a aquestes pensaments. Així doncs, queda clar que existeix un lligam que uneix el cos i la ment.
La introspecció és precisament el que ens permetrà prendre consciència d’aquesta ment. A la darrera pràctica realitzada dins aquesta assignatura i dirigida pel professor Ernest Luz, se’ns proposava un exercici d’introspecció per tal d’adonar-nos de que posseïm una ment i fer una auto-observació de les coses que podem captar d’ella.
INTROSPECCIÓ
El professor va indicar que començava la pràctica. A partir de llavors teníem deu minuts. Jo encara pensava com m’ho faria. I si no ho sabia fer? De fet, no deixava de donar voltes al tema, i així no hi havia manera d’auto-observar-me a mi mateixa. Com observar-me si cada pensament que tenia el controlava? A més a més, la majoria d’ells seguien tenint a veure amb la classe. Seguia pensant que era un tant difícil, i em deia a mi mateixa que deixés de controlar el que se’m passava pel cap. Observant als meus companys, em preguntava si ells estaven tenint els mateixos problemes que jo.
D’aquí vaig passar a recordar el primer dia de classe. No coneixia cap dels que ara són aquí. Va ser un dia estrany. Ciutat nova, estudis nous, gent nova... i ara, després de tan sols unes setmanes, semblava que ja hi portés força temps. Bona senyal suposo.
Una classe peculiar aquesta... ja tornava pensar en no controlar el pensament. Per un moment havia aconseguit esvair-me de l’aula, però per poc temps. Ja tornava a estar encaparrada en com fer bé la pràctica.
De cop, els meus pensaments van saltar un parell de mesos enrere, a una reunió que vaig tenir. Veia perfectament les cares de tots els assistents, un per un. També recordava on estava jo asseguda, i com escoltava atentament tot el que deien. Després vaig començar a reproduir part d’aquella reunió, les coses que més em van marcar. Em va donar per imaginar com serien les coses ara si aquella reunió hagués estat d’una altra forma.
Això em porta a pensar en el futur. Em venen al cap moltes idees a la vegada. Erasmus, estudis de postgrau, branques de la psicologia a les que m’agradaria dedicar-me, altres carreres... No sé ni el que faré demà per la tarda i ja vull pensar en què faré els propers anys! A poc a poc i bona lletra, que acabem de començar.
Tinc ganes d’anar a la platja. Passejar-me pels camins de ronda de Llafranc, baixar a les roques a observar el mar. Fa temps que no hi vaig. Si aquest cap de setmana tinc un moment, m’hi escaparé. Tinc feina per fer però, i no només de la universitat. Potser vull portar masses coses a la vegada. De vegades crec que em falta temps per mi.
Penso que aquest matí m’ha costat aixecar-me. Per poc faig tard. Haig de mirar de posar el despertador una mica abans, o espavilar-me més a l’hora de sortir del llit.
A partir d’aquí, no vaig poder seguir amb els meus pensaments. El professor ens va indicar que els deu minuts ja havien passat i que per tant la practica havia finalitzat.
REFLEXIÓ SOBRE LA PROPIA INTROSPECCIÓ I LA SESSIÓ
Personalment, és una cosa que mai m’havia aturat a fer però crec que l’experiència és interessant. És com escoltar-se a un mateix. Deixar la ment fluir, per tal de veure què se li acudeix. Tindrà alguna mena de rellevància allò que se’ns passa pel cap mentre intentem auto-observar-nos?
Apareixen molts interrogants com aquest. Al principi, em va constar una mica concentrar-me i deixar de pensar en la classe. Com més temps passava, més m’endinsava en el meu món i deixava de ser conscient de que estava fent una pràctica. Aquesta és una cosa que també em va sobtar. Vaig aconseguir aïllar-me, com si tot el que no fos jo fos d’un món a part. Cada cop saltava més de tema. Al principi potser un tema i el següent mantenien algun tipus de relació, però al cap d’una estona molts dels meus pensaments no mantenien cap mena de vincle.
Cal destacar també que els deu minuts em van passar més ràpid del que em pensava. Al principi estava tan capficada en si ho sabria fer o no que el primer minut em va semblar una eternitat. Quan vaig començar a deixar anar els meus pensaments la cosa va canviar.
Tots els pensaments que em venien al cap eren en forma d’imatge. Si hi havia persones, normalment també hi havia veu, i sovint converses. Això em va portar a plantejar-me si els meus companys recordaven les coses de la mateixa forma. També a través d’imatges en moviment, amb conversa, es veien també a ells mateixos? El meu dubte va quedar resolt a la mateixa classe, ja que ho vam comentar després d’acabar la pràctica.
Potser hagués estat interessant haver seguit parlant una bona estona més sobre la nostra experiència a l’hora de fer la introspecció. Per a tothom va passar ràpid el temps? Tothom va pensar en passat, present i futur? Van aïllar-se del món com jo? Els seus pensaments mantenien algun tipus de relació els uns amb els altres? Crec que la majoria de nosaltres va gaudir fent la pràctica. Una tasca senzilla que no acostumem a dur a terme, i que potser convindria fer més sovint. A més, va servir per despertar l’interès sobre aquesta faceta de la psicologia. M’hagués agradat seguir indagant sobre la introspecció, aprendre a fer-la seguint una metodologia més professional i observar el profit que se’n pot treure en relació a l’estudi del comportament humà.
