APUNTS PREVIS
Abraham Maslow |
Així doncs, si no hi acaba d’estar d’acord, què fa? Se n’inventa un de nou. Postula un nou model per entendre les persones i per entendre el seu comportament i per intervenir de forma positiva sobre aquest i sobre la persona en conjunt. Maslow comença a tenir en compte els aspectes positius de la persona. Era com si en el conductisme els aspectes positius s’expliquessin com a fruit del condicionament de determinats condicionaments, no que les persones tinguessin una part positiva. Per a la psicoanàlisi, el comportament altruista i positiu era normalment la sublimació d’altres coses. Maslow diu que no, que des del seu punt de vista en la persona les coses positives ja existeixen.
- CONDUCTISME: Persona neutra
- PSICOANÀLISI: Persona dolenta
- HUMANISME: Persona bona. Si es donen les condicions idònies, això aflora i la persona és bona, surt tot allò positiu que té.
Si les persones tenen cobertes les seves necessitats, les persones poden oferir coses a l’altra gent. El fet de preocupar-se per un mateix no és cap acte d’egoïsme.
El concepte de necessitat és molt important dins la teoria de Maslow.
- Necessitat: tot allò que si no es cobreix, si no es satisfà, la persona emmalalteix o es mor.
Això s’entronca amb la definició de salut de la OMS. Diu que a banda de que no existeixi una malaltia, diu que a més hi ha d’haver un estat de benestar físic, psíquic i social.
Maslow parla d’unes necessitats bàsiques, de carència, i també d’unes altres de nivell superior.
Maslow es dedicà a estudiar les persones “plenament” humanes. I es fixà en 3 professors que ell havia tingut, i els va estuidar. Quines característiques compartien, què tenien en comú. I li van sortir tot un conjunt de característiques. Darrera de totes aquestes, realment humanes o autorealitzades, Maslow hi va trobar la satisfacció de les necessitats en tot els sentits, fisiològiques, psicològiques i espirituals. La persona autorealitzada no solament hauria satisfet totes les necessitats, sinó que estaria vetllant permanentment perquè aquestes necessitats s’estiguessin cobrint. No podem dir en un moment que tenim una necessitat coberta i prou, hem de vetllar perquè segueixi estant coberta (no podem respirar nomes 3 minuts, hem de menjar, hem de dormir...). S’ha d’actualitzar permanentment. Són necessitats estrictament fisiològiques.
Però resulta que per no emmalaltir o no morir hem de cobrir altres tipus de necessitats.
Teoria de la motivació humana
La teoria més coneguda de Maslow és la de la piràmide de les necessitats humanes. La teoria ha estat molt profitosa. Per exemple, ha estat utilitzada per els mitjans publicitaris. Ens permet entendre el comportament de les persones i també intervenir.
La teoria diu que els motius que tenim per actuar són la voluntat de cobrir les diverses necessitats que tenim. Aquesta és l’explicació per al comportament humà. Quines són? Aquí tenim una piràmide de 5 pisos, tot i que n’existeixen altres de diferents:
2. SAFETY (seguretat): Nivell MOLT IMPORTANT. Quantes coses no fem (encertades o no encertades) per mirar de sentir-nos segurs?
3. LOVE/BELONGING (amor): La necessitat de sentir que es forma part d’un grup (família, per exemple, entre d’altres grups). Sentir que formem part d’alguna cosa que va més enllà de nosaltres com a individus. Rituals d’acceptació de grups diversos (dins de grups per exemple com ara màfies(MS 13, iniciació amb una pallissa de 13 segons)). Gent que comença a fumar per sentir-se més part d’un grup. Vestir-nos d’una forma concreta.
4. ESTEEM (estima): L’autoestima és una necessitat. Tenir èxit en alguna cosa. Guanyar-nos el respecte dels altres, el nostre propi respecte.
5. SELF-ACTUALIZATION: Un impuls, una actitud innata cap al creixement, no només físic, sinó en tots els sentits (psicològic, intel·lectual, espiritual...). Trobar sentit a la vida. Tenir la sensació de realitzar-te, que pots i estàs desenvolupant al màxim les teves potencialitats. Segons Maslow, en alguns moments de la vida es pot arribar a tenir una autorealització plena (experiencias cumbre).
És clar però que no cal generalitzar. No vol dir que tothom que passa per una depressió té les mateixes insatisfaccions. El suïcidi s’explica com la insatisfacció de un o més dels nivells de les satisfaccions humanes. Falta de torbar-li sentit a la vida, dificultats per manejar el dolor, dificultats per resoldre un problema...
Com a psicòlegs la teoria ofereix moltes possibilitats. Quan es vol interpretar un determinat comportament, hem d’intentar entendre quines necessitats estan al descobert darrera d’aquell comportament. Si tenim pistes sabem com ho hem de fer, quines poden ser aquestes necessitats que hem de cobrir.
Comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques
COMPORTAMENTS CONSTRUCTIUS. Són aquells que quan la persona els realitza cobreix la necessitat (1 o més d’una) i a més a més els altres en surten també beneficiats. Hi guanya tothom (jocs de suma no zero). Els bons empresaris saben que han d’entrar a jugar en aquest tipus de jocs.
COMPORTAMENTS DESTRUCTIUS. Cobreix la necessitat però hi ha perjudicis, en un mateix o en l’altre gent / en un mateix i en l’altre gent.
COMPORTAMENTS FALLITS. S’orienten suposadament a satisfer una necessitat però no la cobreixen. Per exemple, quan es confon sexe amb carinyo o intimitat (comunicació). Hi ha gent que manté relacions de forma repetida i compulsiva buscant satisfer una necessitat d’amor o carinyo, i és un comportament fallit. Molts dels comportaments que es porten a terme són fallits.
PRÀCTICA
Dels 5 nivells de la piràmide, per a cada nivell cal buscar un comportament constructiu, un de destructiu i un de fallit (en total 15 comportaments).
Grup: Miquel Bosch, Melissa Casado, Anael Prados i jo mateixa, Alba Cañas.
C=Constructiu D=Destructiu F=Fallit
FISIOLÒGIC | C | Tens gana, i et poses a fer el dinar per a tota la família |
D | Tens gana, no hi ha res més que alguna cosa caducada i te la menges. Satisfàs la necessitat però et fas mal | |
F | Un nen té gana, no porta res per menjar i a l’hora del pati roba l’esmorzar a un dels seus companys | |
SEGURETAT | C | Busquem algú que ens acompanyi cada matí a anar a treballar per sentir-nos més segurs, ja que pel barri corre una banda perillosa |
D | Vas a donar tota la volta al barri per tal de no passar-hi. Dorms menys hores i de vegades arribes tard a la feina | |
F | Entrar a la banda perillosa del barri, i així creus que estàs més segur, però en el fons no ho estàs | |
AMOR / PERTINENÇA | C | Has tingut un mal dia i necessites algú que et comprengui i t’entengui. Truques al teu xicot i hi quedes per sopar quan surti de la feina, per estar una estona junts. |
D | Truques al teu xicot perquè vingui immediatament, que deixi la feina o el deixes tu a ell | |
F | Te’n vas al bar amb el primer que passa | |
ESTIMA | C | Necessites apujar la teva autoestima. T’arregles, et poses guapa |
D | Compres compulsives, gastant més del que et pots permetre | |
F | Et fas un tiny al cabell que al final no et queda bé i te l’acaba cremant | |
AUTOREALITZACIÓ | C | Vull ser més competent a la universitat. Intentar ser millor a en els estudis, buscar informació extra, estudiar més... |
D | Estudies molt i molt, deixant de banda altres aspectes de la teva vida (parella, família, amics,...) | |
F | Copiar per aprovar els exàmens i demostrar a la resta que treus bones notes, però en el fons tu saps que no ets tant competent |
REFLEXIONS DIVERSES
Després d’haver estudiat el conductisme i la psicoanàlisi, topem amb una forma totalment diferent d’entendre la persona. Personalment, potser és la que més comparteixo, tot i que hi ha certs aspectes que encara no veig clars.
El fet d’afirmar que les persones són bones per naturalesa em porta a pensar en el polèmic debat sobre comportament humà, en relació a la biologia i l’entorn. Està clar que ambdues coses hi tenen a veure, però si diem que d’entrada la biologia ja ens predisposa a ser bones persones sembla que hi tingui un paper més important. Així, ser mala persona costa molt més i, per tant, les condicions i experiències externes han de ser prou fortes com per poder provocar aquest canvi en aquesta suposada “bondat interna”. Pot ser possible que tothom tingui una mínima part d’altruisme natural, de voluntat per a ser bo, però crec que poden existir en diferents mesures.
Pel que fa a la teoria de les necessitats humanes, és cert que les plantejades per Maslow ens són necessàries a tots, en major o menor grau. És precisament aquí on hi ha la qüestió. Verdaderament tothom les prioritza seguint aquests nivells? Queda clar que no. Depèn de la persona, però alhora depèn també de la situació. I potser el capgirament més bèstia de les necessitats es produeix depenent en el moment en què ens trobem. Fins i tot aquelles més bàsiques, com ara el menjar, pot esdevenir secundària. Així doncs, no hem d’agafar la teoria com quelcom infalible.
A l’hora de fer una classificació dels tipus de comportaments (constructius, destructius i fallits) me n’he adonat de que n’experimentem de totes les classes, i que a primera vista els més comuns poder resultar els constructius, però si pensem bé, pot ser que no sigui així. Quantes vegades no hem satisfet una necessitat havent-hi conseqüències? O quantes vegades fem veure que l’hem satisfet però en el fons sabem que no? És possible que aquests dos tipus de comportament arribin a ser patològics a certs nivells? Ni les conseqüències que hi pugui haver per a nosaltres o la resta, ni l’auto engany, poden ser bons en gran mesura.