SESSIÓ 8: DIAGRAMES SISTÈMICS

Continuació de l’anterior sessió, també relacionada amb l’enfocament sistèmic. Recordar que no es centra en l’individu, sinó en les relacions que s’estableixen entre aquests. Les persones no tenen problemes, manifesten les possibles relacions insalubres.

CONEIXEMENTS PREVIS

Salvador Minuchin

Salvador Minuchin

Va néixer l’any 1921 a San Salvador.

Estudià a la facultat de medicina de la Universitat Nacional de Córdoba. Dos anys més tard es traslladà a Israel i posteriorment als Estats Units per anar a estudiar psiquiatria. 

Durant els anys 60 les seves idees sobre la importància de les estructures i els límits en els contextos familiars es van imposar.

El seu model estructural compren una família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant els canvis de condicions i influències internes i externes. El restabliment de jerarquies, la formulació de límits clars, la definició de rols i la dissolució d’aliances ajudaria a resoldre problemes familiars.

Minuchin fou catedràtic de pediatria i psiquiatria infantil a la Universitat de Pensilvània i psiquiatra cap d’una clínica infantil.

L’any 1988 fundà a Nova York el “Family Studies Inc.”, un institut dedicat a la formació de terapeutes familiars. Fins fa poc i a l’avançada edat de 80 anys seguia treballant allà en la formació de nous professionals.

La teràpia familiar estructural (TFE)

És un tipus de teràpia familiar dins la qual s’inclouen múltiples formes de treballar i d’intervenir (tota la família, només els pares, només els fills...). De vegades, el pacient identificat ni tan sols va a teràpia.

La teràpia familiar estructural va ser proposada per Salvador Minuchin, el qual tenia una forma especial de treballar amb famílies. Segons Minuchin, no existeixen les famílies desestructurades. Totes tenen estructura, que pot ser estàndard (pare, mare i fill/s) o bé estructura no estàndard (no compleixen l’esquema anterior).

A les escoles és habitual escoltar el prejudici de que els fills/es que provenen d’estructures no estàndard presenten problemes i tenen dificultats sempre (nens/es de pares separats, orfes...). Aquesta és una idea falsa. L’estructura d’una família no determina el benestar o malestar de les persones que la formen. Dins de qualsevol família, siguin estàndard o no, hi haurà persones que estiguin bé i d’altres que no. La qüestió està en la forma en què es relacionin. 

Minuchin fa servir alguns conceptes bàsics, tals com la jerarquia, el poder i l’autoritat.

La jerarquia va relacionada directament amb el concepte de poder. En els grups existeixen diverses jerarquies i, per tant, diversos nivells de poder. És normal i fins i tot desitjable que sigui així. El problema es relaciona directament amb la capacitat de decisió: a més poder, més decisió. Segons Minuchin, si la jerarquia de poder es capgira, hi ha dificultats en el funcionament d’aquell grup.

Una altra qüestió és com es gestiona el poder. Si es detecta que hi ha intromissions es planteja restablir la jerarquia dins la família. Minuchin fa una distinció interessant entre poder i autoritat. El poder dels pares ha de ser més gran que el dels fills/es. El poder te’l donen, a diferència de l’autoritat, que te l’has de guanyar. Han d’existir però ambdues coses: poder i autoritat.

Un altre concepte establert per Minuchin és el de frontera. Hi ha decisions que han de prendre el pare i la mare conjuntament. Aquesta decisió però, es pot prendre de momltes maneres. Si no tenen en compte ningú més que a ells dos, parlarem ‘duna frontera rígida entre la parella i la resta de la família. En un sistema oposat, quan les decisions les pren algú que no correspon (per exemple, els fills/es), hi haurà una frontera laxa. L’ideal és la frontera flexible, en la qual hi ha comunicació i es té en compte l’opinió de tots els membres.

Dues formes de plasmar-ho: genogrames i diagrames sistèmics

Els genogrames plasmen de forma gràfica l’estructura d’una família. No ens donen informació del que passa dins la família, només dels elements que la formen. No obstant, tot genograma es sol complementar amb anotacions a peu de pàgina.

Simbologia dels genogrames:

Minuchin es va inventar un altre tipus de gràfic: el diagrama sistèmic. Aquest sí que explicava el que passava dins el grup.

Simbologia del diagrama sistèmic:

PRÀCTICA

Elaborar un genograma i un diagrama sistèmic. No cal que siguin sobre el mateix grup de persones.

Grup: Miquel Bosch i jo mateixa, Alba Cañas


Genograma:

*1:La relació comença abans de que les seves progenitores s'ajuntin. 
*2: La relació comença després de la mort de l'home de 43 anys, i provoca la separació de l'altre matrimoni. 
*3: Causa de l'adopció posterior 




Diagrama sistèmic: 

REFLEXIONS I CONCLUSIOS DIVERSES

Els genogrames i diagrames sistèmics són una forma molt visual i alhora ràpida per a treballar sobre tot tipus de grups, ja siguin familiars o no. Al presentar una simbologia universal de fàcil interpretació fa que la seva utilització sigui molt més còmode.

No obstant, malgrat que la simbologia sigui força clara i precisa, crec que és necessari en la majoria de casos fer ús de les anotacions a peu del genograma o diagrama sistèmic. Pot ser que es vulgui explicar alguna cosa que no ha quedat plasmada en el gràfic, o bé aclarir-ne alguna que no s’acaba d’entendre o bé pugui resultar confosa.

Pel que fa a les idees i plantejaments de Minuchin, estic totalment d’acord en trencar amb l’etiquetament de les famílies “desestructurades”. En la majoria dels casos, es creu que els nens/es que provenen de famílies no estàndard (en termes de Minuchin) sempre presenten algun tipus de dificultat acadèmica o alhora de relacionar-se. El fet de tenir una família no estàndard no és la causa d’aquest comportament. La manera com es comportin vindrà donat per la manera com es relacioni el nen/a amb aquest grup de persones.

Això ho podem relacionar directament amb el conceptes de jerarquia, autoritat, poder i frontera. Els problemes en les relacions sovint solen aparèixer quan hi ha una jerarquia que no és la que hi hauria d’haver (els fills manen més que els pares), en la qual el poder no sol estar ben administrat i pot haver un excés o un dèficit d’autoritat. Depenent de tots aquests factors, es generarà un tipus o altre de frontera, depenent de si s’és més permissiu o més dur.

Crec que avui en dia és importantíssim tenir clars tots aquests conceptes. Cada vegada més, hi ha famílies d’aquestes que anomenem no estàndard, i en el cas d’haver-hi, per exemple, un fracàs escolar, cal tenir present a què pot ser degut, deixant de banda la temptació de caure en l’error de que això és degut al tipus estructural de família que es té.