SESSIÓ 7: CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ: ALGUNS CONCEPTES PREVIS

L’enfocament sistèmic

La idea de que tot està connectat amb tot (cada cop més estesa) es començà a considerar dins la psicologia cap a mitjans del segle XX. Teràpies de grup, la psicologia social,... Parlem de l’anomenat enfocament sistèmic. Cal evitar la confusió de la paraula sistèmic amb sistemàtic. El nom d’aquest enfocament ve donat a partir de la paraula sistema. Juntament amb el cognitivisme, és un dels corrents més utilitzats.

La gran majoria dels enfocaments psicològics es centren en l’individu. L’explicació de les patologies i els diferents comportaments també es realitza sempre entorn a la persona. En l’enfocament sistèmic però, no és així. Parteix de la idea de que totes les persones forment part de grups, d’entitats superiors a la individualitat. N’hi ha de molt diversos: famílies, equips, organitzacions empresarials...

De la mateixa manera que totes les peces d’un rellotge estan correctament connectades i coordinades entre sí, les persones també ho estem. Formem part de sistemes que estan en contínua interacció. De la mateixa manera que si espatllem una peça del rellotge el funcionament d’aquest es veurà afectat, el simple acte d’una persona dins un grup pot afectar a la resta dels seus membres. EXEMPLE: Un canvi d’horari en el pare d’una família pot afectar a tots els seus membres,  igual que en el cas de la malaltia d’un fill, d’un determinat comportament a classe o del tipus d’intervenció d’un cap en una empresa.

Això ens porta a una de les característiques més importants de l’enfocament sistèmic: si una persona té un problema, no cal que s’intervingui directament sobre aquesta. Com hem dit, s’estableixen relacions, connexions entre tots, de manera que de vegades la única solució no és només tractar la persona afectada EXEMPLE: Una adolescent es nega a rebre teràpia psicològica malgrat que la necessita. En un cas com aquest, serà pitjor tractar-la, ja que sense la seva voluntat i el seu esforç poca feina podrem fer. Potser seria molt més productiu mirar de tractar als pares.

A través d’aquest enfocament, passem d’allò estrictament individual a un sistema. Les relacions però que s’estableixen dins d’aquest poden ser molt diverses. Podem parlar de xarxes de relació favorables, i alhora també poden existir sistemes insalubres (aquells que fan que ens preocupem, que ens fan sentir malament, que ens poden arribar a generar trastorns). Els psicòlegs sistèmics treballen precisament sobre aquest tipus de relacions.

Un aspecte també molt important de l’enfocament sistèmic és que no es considera que la persona tingui el problema. Una persona pot tenir símptomes, però no són els que pateixen ni els que tenen el problema. Així, s’entén que no cal atendre la persona, sinó el sistema, la xarxa de relacions que hi ha establerta. No hi ha persones malaltes, hi ha sistemes insalubres.

Aquesta persona que presenta els símptomes és anomenada pacient identificat. Per als psicòlegs sistèmics, són persones que estan expressant que el seu sistema és insalubre.

Abans de que aparegués l’enfocament sistèmic, tan sols es considerava la causalitat lineal: un element A és la causa d’un altre element B. EXEMPLE: La bola de billar blanca que pica a la vermella. La blanca és la causa del moviment de la vermella. Una disciplina que fa ús d’aquesta causalitat és la medicina. Es basen en el fet de que si es descobreix la causa, es podrà evitar la conseqüència. Un altre exemple de l’ utilització d’aquesta causalitat és el famós metge vienès Sigmund Freud.

Els sistèmics però no estaran d’acord amb les bases de la causalitat lineal i proposaran tot un seguit d’aportacions revolucionàries:

•           No es pot arribar a saber la causa del comportament humà. La xarxa de relacions és massa complexa. A més, probablement el comportament sigui el resultat d’un cúmul de causes.
•            El comportament humà és alhora conseqüència i causa, és les dues coses a la vegada. EXEMPLE: Una família de 5 membres. En tan sols una hora, hi pot haver una gran quantitat d’influències i interaccions entre uns i altres. Segons els sistèmics, si ens hem de posar a buscar una causa, no acabarem mai.  
•            No solament no es pot arribar a saber, sinó que pot ser que la causa hagi desaparegut però el comportament es mantingui. EXEMPLE: Els musulmans no menjaven carn perquè antigament hi havia una malaltia, i avui en dia encara segueixen sense menjar-ne. Molts hàbits els mantenim, fins i tot havent desaparegut la causa inicial.

Així doncs, com es treballa des d’un enfocament sistèmic? Existeixen una sèrie de premisses fonamentals:

-          - Teràpia breu: una mitjana de 4 a 6 sessions

-       - Centrat en solucions: una forma de pensar que no comença atacant al problema, sinó buscant les solucions.

-         - Principi dels petits passos: de vegades només és necessari un petit canvi, perquè aquest n’origini d’altres i cada vegada es vagi fent més gran.

-           -  Llenguatge de possibilitats i expectatives de canvi

-        - Anormativisme: l’entenem com un enfocament que no treballa ni amb etiquetes ni amb diagnòstics, sense jutjar el que és normal o anormal.

La causalitat circular

A diferència de la causalitat lineal, la causalitat circular postula que un element A és causa de B, i aquest element B és també causa de l’element A. D’aquesta manera, no ens fa falta saber la causa per a poder resoldre el problema. 

Com s’ha comentat anteriorment, la idea de que A és causa de B està molt sobrevalorada popularment: conèixer la causa per resoldre l’efecte. En moltes de les intervencions sistèmiques, en canvi, no es fa un diagnòstic. Cal simplement tallar la causalitat, per tal de que el cercle no es mantingui. Intenten convertir-lo en un cercle virtuós.

En les intervencions sistèmiques però cal tenir especialment en compte la intervenció del psicòleg i l’anomenada iatrogènia. Quan el professional intervé, entra a formar part del sistema, i les seves accions repercutiran sobre aquest. Fins i tot, abans de que sigui avisat, des del primer moment en que es decideix sol·licitar la seva ajuda, ja hi és fiat. Tot això els carrega directament de responsabilitat.

Gregory Bateson

BIOGRAFIA

Gregory Bateson

Va néixer l’any 1904 al Regne Unit. 

Estudià Zoologia a la Charterhouse School de Londres, i posteriorment, biologia a Cambridge. Paral·lelament va estar realitzant els seus primers treballs de camp a Nova Guinea.

L’any 1949 treballà a la Langley-Pirter Clinic de San Francisco com a investigador en psiquiatria i comunicacions. Més tard, com a professor d’antropologia de la Universitat de Standford, profunditzà en els processos de la comunicació animal interespècies, a través de diverses experiències i estudis amb animals.

Al 1964 es traslladà a Hawaii, on va ser nomenat cap del departament de biologia de l’Oceanic Institute.

Durant els darrers anys de la seva vida laboral, fou professor d’antropologia i etnografia a la Universitat de Califòrnia. 

APORTACIONS

Tot i no ser psicòleg, va tenir un paper important en l’enfocament sistèmic. Es dedicà bàsicament a l’antropologia i a l’estudi de cultures diverses. Se’n va adonar de tota aquesta xarxa de relacions que s’estableixen. En una tribu de l’Àfrica, va observar la següent causalitat circular:

  

Així doncs, quan dos elements (grups o persones) entren en dinàmiques circulars, pot ser que interactuïn de forma semblant. Bateson d’aquest primer tipus de relació n’anomena relació simètrica. Per contra, quan els dos elements adquireixen rols diferents, les anomena relacions complementàries. Així, es podria establir un esquema com el següent: 

PRÀCTICA

Elaborar quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment. Hi ha d’haver com a mínim 4 ítems i s’ha de poder començar el cercle des de qualsevol punt.

Grup: Lídia Bosch, Miquel Bosch, Miguel Fernández i jo mateixa, Alba Cañas.

Simètrica constructiva: Dos esportistes entrenen plegats

Simètrica destructiva: Dues amigues es barallen

Complementària constructiva: Relació entre un alumne i un professor de pràctiques de cotxe

Complementària destructiva: Pressió d'un cap sobre el seu treballador

-           

REFLEXIONS DIVERSES

La nova visió de l’enfocament sistèmic és una forma revolucionària d’entendre les persones. Avui en dia, i cada cop més, és important considerar no tan sols la individualitat de cadascú, sinó l’entorn en conjunt.

Estic d’acord amb la majoria d’idees que es postulen. És ben cert que dins els grups, un petit canvi pot afectar al funcionament de tota la resta d’individus del mateix. El fet de considerar que no és la persona qui té el problema, sinó que simplement serveix d’identificador de sistemes insalubres, representa un nou ventall de maneres d’abordar els trastorns psicològics. 

No obstant, no acabo de veure clar això de que no existeix cap mena de persona trastornada, sinó que són els sistemes els qui en tenen la culpa. No podria ser, que en comptes del sistema que es diu que no es sa el que passi simplement sigui que la persona no estigui ubicada en el sistema més adequat per a ella?

Una altra qüestió a abordar són els diferents tipus de sistemes. D’entrada, n’hi ha que es poden escollir, com ara entrar o no a formar part d’un equip de futbol. D’altres però, com ara la família, et venen donats des de petit. A més a més, cal tenir també en compte la grandària dels sistemes. No és el mateix una colla d’amics de cinc persones que una de 15. Com més gran és el nombre de persones implicades, més nombre de relacions s’estableixen i, conseqüentment, més probabilitats hi ha de que sorgeixin problemes.

Pel que fa a la causalitat lineal i la causalitat circular, crec que ambdues són perfectament vàlides, cadascuna en el seu àmbit. En medicina, es veu claríssim quina és la més adient. Tot i així, per a una gran part de coses, cal aplicar la causalitat circular, fins i tot a aquelles més senzilles, més quotidianes. Per exemple, no necessitem saber qui a trencat un vidre per a poder-lo arreglar. Podem dir que ho necessitem saber per curiositat, pel sentiment de ràbia que ens pot haver generat la destrossa, perquè volem tenir un culpable o perquè volem que ens paguin la reparació, però estrictament per arreglar-lo, no necessitem saber la causa del trencament.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que considero totalment veritat són els hàbits sense sentit. De vegades, és cert que no podem ni tan sols esbrinar la causa d’una cosa perquè ha desaparegut, o bé tenim la creença errònia de que és una cosa que en realitat no és així. Passa amb moltes costums a la nostra vida, que no sabem ben bé perquè les fem, però encara les fem.

Aquella famosa frase de “Què va ser primer, l’ou o la gallina?” expressa perfectament la idea de la causalitat circular, i és que moltes coses són causa i són conseqüència.