SESSIÓ 5: FREUD, PASSIÓ SECRETA

SOBRE LA PEL·LÍCULA

Caràtula de la pel·lícula

Freud, passió secreta és una pel·lícula de John Huston que data de l’any 1962. Es tracta d’un film pseudo-biogràfic que descriu a partir del 1855 cinc anys de la vida del neuròleg vienès. En aquells temps, molts dels seus companys es resistien a tractar pacients d’histèria, perquè creien que només ho simulaven per cridar l’atenció. No obstant, Freud aprengué a utilitzar la hipnosi per a trobar les raons de les seves psicosis. Apareixen també, entre d’altres, la seva teoria sobre la sexualitat, i com la majoria d’entesos en el tema s’hi oposen, degut a que en aquella època era considerat un tema tabú. 

Fent un breu repàs del film, al principi de la pel·lícula, es pot veure com Freud rebutja la posició que adopta Meynert, i com es va acostant progressivament al mètode hipnòtic proposat per Charcot. Començà a treballar conjuntament amb Breuer en diferents casos, entre ells, els de la jove Cecily. Aconsegueixen desxifrar què li passava a la noia i, més tard, Freud exposa les seves idees als metges de Viena. Tot i haver treballat amb ell, no rep el suport de Breuer.

Pel que fa a l’elaboració de la pel·lícula, el seu director es va trobar amb tota una sèrie de dificultats. Per una banda, tenien l’església. Davant el temor de que aquesta prohibís als seus fidels veure la pel·lícula, Huston es va veure obligat a establir una sèrie de pactes previs. A més a més, la família de Freud no va autoritzar que es fes referència a cap dels seus membres vius. Finalment, el propi món psiquiàtric i psicoanalític tenia por de que la imatge de Freud es pogués veure danyada.

TEMA A TRACTAR: ELS SOMNIS

UNA PETITA CURIOSITAT

A l’antic Egipte ja es sabien que els somnis eren missatges que segons en quins casos podien donar respostes al somiador. Tenien certs temples que feien servir per preparar-se per somiar. Els sacerdots eren els encarregats d’interpretar els somnis i, amb el temps, es van convertir en personatges importants, arribant fins i tot a diagnosticar malalties i tractant-les a través dels somnis. Fins i tot hi havia un Déu responsable dels somnis, el Déu Bes, al qual demanaven protecció contra els malsons.

INTRODUCCIÓ

Els somnis són una de les manifestacions més importants de l’inconscient. Des de la seva joventut, Freud havia sentit curiositat pels seus somnis. Una de les seves costums, per exemple, era anar apuntant els seus. De fet, la redacció del seu famós llibre La interpretació dels somnis es fonamenta majoritàriament en l’anàlisi dels seus propis somnis. 

El problema dels somnis va sorgir quan treballava amb la curació de la neurosi mitjançant el mètode d’associació lliure, en el qual demanava als malalts que expressessin lliurement el contingut dels seus actes mentals. Aquests, sovint explicaven els seus somnis en el transcurs d’aquestes sessions. D’aquesta manera, Freud es trobà amb el material dels seus propis somnis i el dels seus pacients neuròtics. En un principi, escrivia somnis i els enviava al seu amic Fliess, metge otorinolaringòleg interessat en el psicoanàlisi. En aquesta època, Frued tenia interès en demostrar al món científic que els somnis tenien sentit, que era una mena de formació de l’inconscient i que tenien a veure amb els desitjos. 

En el propi mètode de l’associació lliure era necessari que el pacient parlés dels seus somnis. Així, el somni prengué a poc a poc la mateixa importància que els símptomes neuròtics, al ser també una formació de l’inconscient. 

Les experiències diürnes que tenien els subjectes el dia abans d’anar a dormir servien de material per a la construcció de l’inconscient del somni. No obstant, el contingut manifest arriba a la nostra consciència de forma deformada i disfressada, censurada.

El mètode d’interpretació dels somnis fuig de la interpretació universal dels símbols, ja que cada somni té a veure amb els significats personals i inconscients d’un desig, el qual només pot desxifrar el propi subjecte. Tot i així, Freud va arribar a admetre que en determinats casos es podia utilitzar un desxiframent universal dels símbols, però només com a mètode secundari a l’associació lliure.

ELS ELEMENTS DEL SOMNI

El somni que s’explica o es recorda és subjectiu, no és autèntic, ja que és un substitut d’alguna cosa ignorada pel propi subjecte. El somni, en la seva totalitat, és una substitució deformada per un procés inconscient el descobriment del qual correspon a la interpretació dels somnis. 

La tasca del terapeuta consisteix a despertar, mitjançant l’associació lliure, les representacions substitutives al voltant de cada element del somni. S’ha d’esperar a que la part de l’inconscient sorgeixi espontàniament. Mitjançant l’associació lliure se li ha d’indicar al subjecte que no eviti comunicar qualsevol idea o record, per insignificant o absurda que li pugui semblar. 

Així, el contingut manifest del somni és la forma que el somni adopta davant de nosaltres en seqüència d’imatges i relat, mentre que el contingut latent del somni és allò que roman ocult pel seu caràcter inconscient i que el terapeuta intentarà descobrir mitjançant l’anàlisi del somni. Així, el contingut manifest dels somnis sol ser una representació distorsionada del contingut latent del mateix, degut a la intervenció de diferents mecanismes de la ment de l’individu i que s’oposen a l’expressió directa d’aquest contingut.

LA CENSURA I L’ELABORACIÓ DEL SOMNI

Com s’ha comentat, excepte en el cas dels nens menors de cinc anys, el contingut manifest del somnis queda aparentment distorsionat respecte a la seva verdadera intenció.

Però per què es produeix aquesta deformació? És això el que fa que el somni resulti estrany i incomprensible per al propi subjecte, i la que participa en la resistència al desxiframent del desig inconscient que conté. La censura del somni és la responsable d’aquests resultats.

Els desitjos expressats en els somnis, igual que aquells relacionats amb els símptomes neuròtics, tenen un aspecte de naturalesa sexual i es solen relacionar amb desitjos eròtics viscuts en la infància. 

La censura representa la moralitat del subjecte, no deixa que a la consciencia aflori allò que sembla indecent o desagradable. La cerca del plaer o desig sexual és rebutjada conscientment a través de diferents mecanismes inconscients del propi jo del subjecte. Aquests mecanismes contra el desig, són els que produeixen la particular forma de cada somni personal. 

La censura psicològica del contingut latent adopta varies formes, que s’agrupen en diverses categories:

1. OMISIÓ- ATENUACIÓ. S’elimina el material problemàtic. Parts del somni i de la seva cadena associativa són eliminats conscientment.
2. MODIFICACIONS. Alguns exemples són les insinuacions o les elusions.  Són mecanismes variants de l’atenuació. En els somnis poden aparèixer elusions al propi terapeuta com per exemple, un somni on el subjecte diu que apareix un home que està darrera d’ell, que no sembla que li presti atenció però que en realitat l’està observant atentament. En el somni, detalls minimitzats poden tenir un significat molt rellevant de tipus inconscient, i sovint passen desapercebuts.
3. DESPLAÇAMENT D’ÈMFASI. Aquesta tècnica de censura consisteix en desplaçar l’èmfasi d’allò crucial a allò trivial. Alguna cosa que conscientment de manera latent és important apareix com a insignificant en el contingut manifest del somni. També es dóna el procés a la inversa.
4. SIMBOLITZACIÓ. Els elements del contingut latent s’expressen de manera no directa, simbòlicament en el contingut manifest del somni. Els símbols onírics solen assemblar-se físicament i funcionalment a l’objecte o ésser que simbolitzen.
5. DRAMATITZACIÓ. És la representació plàstica d’una paraula. El somni no es sol representar en forma de llenguatge parlat, sinó en imatges sensorials i motores concretes, com ara paisatges, escenaris, sorolls i accions.
6. CONDENSACIÓ. Implica la compressió de varies idees o objectes en un.
7. DESPLAÇAMENT. Consisteix en traslladar les característiques d’un objecte a un altre.
8. REVISIÓ SECUNDÀRIA o ELABORACIÓ. És l’intent defensiu de fer una presentació correcte del contingut manifest del somni. Els records del somni van adquirint una presentació més raonable i agradable per a la consciència, quedant censurats aquells aspectes que resulten més desagradables.

La feina del somni consisteix en passar del desig inconscient i latent a contingut manifest.  Així, l’acció de les anteriors operacions de la censura psicològica mitjançant les quals el contingut inconscient (desig) és transformat en contingut manifest (relat o record) és el que constitueix per a Freud l’anomenada elaboració del somni. El coneixement del treball del somni, així com les diverses operacions, són eines fonamentals per a la interpretació adequada dels somnis.

No obstant, més tard, el mateix Freud dirà que en realitat es produeix un no treball del somni, al referir-se que el jo del subjecte participa molt poc en el funcionament de l’allò en el somni.

EL SIMBOLISME EN EL SOMNI

Com s’ha dit anteriorment, en un principi, el propi Freud s’oposava a la interpretació universal dels símbols dels somnis, però finalment arribà a admetre certa correspondència en determinats casos. Arribà a la conclusió de que hi ha determinats somnis prototípics que poden interpretar-se mitjançant simbolisme universal, però només quan el subjecte del somni és incapaç d’associar lliurement el contingut. Així, el simbolisme apareix com un mètode auxiliar a l’associació lliure. 

En aquesta línia, Freud presenta tota una sèrie de correspondències entre símbols i òrgans sexuals. Per exemple, els objectes de contingut manifest allargats, que perforen o s’eleven vindrien a ser símbol dels genitals masculins, mentre els objectes arrodonits i amb cavitats es relacionen amb els òrgans genitals femenins.

ELS SOMNIS INFANTILS

En el cas dels nens petits (menors de 5 anys), Freud reconeix que solen presentar-se els somnis com a realitzacions dels desitjos de forma directa o al menys sense tanta distorsió. En els infants no sol ser necessari l’ús de la interpretació mitjançant l’associació lliure. És millor preguntar al propi nen/a o als adults que se’n fan càrrec el que va passar el dia anterior al somni.

Per exemple, una nena de 3 anys que somia que navega per un llac durant molta estona, sense que ningú la interrompi. Preguntant què va fer el dia abans, expliquen que havia anat a fer la seva primera travessia en vaixell, i que quan va acabar es posà a plorar perquè li havia semblat curta.

Aquest fet porta a pensar que els somnis infantils també tenen un sentit i que en ells, el contingut manifest i el latent semblen més similars entre ells que en el cas dels adults.

A través dels somnis infantils, Freud conclou que el somni és el guardià del repòs, en el sentit de que es vol dur a terme la realització d’un desig que va tenir el subjecte en l’estat de vigília. D’aquesta manera, la realització fantasiejada permet al subjecte una satisfacció com a mínim al·lucinada del seu desig.

PROBLEMES DE LA TEORIA PSICOANÀLITICA DELS SOMNIS

Una de les crítiques a aquestes afirmacions és que molts somnis no són precisament plaents, sinó que més aviat generen angoixa. Freud respon a aquestes objeccions plantejant que en aquests casos, la realització del desig no és evident, i que tan sols apareix quan aquests somnis són interpretats. La presència d’angoixa en els somnis és explicada per la participació de la censura inconscient, la qual s’oposa a la realització del desig. Com més forta és la censura en el somni, més angoixants són. És el cas, per exemple, dels malsons.

Un altre problema important són els casos de somnis repetits, com els que s’observen després de successos tràgics, com ara accidents. Aquests somnis es presenten una nit rere l’altra, representant fragments angoixants de l’experiència traumàtica. A partir d’aquí, l’any 1920, Freud arriba a admetre una excepció a la realització de desitjos, i introdueix el principi de compulsió a la repetició. A més a més, fa una reformulació capital de la seva teoria pulsional. En aquest moment, distingeix dos tipus de pulsions inconscients: les pulsions anabòliques (inclou la sexual i la d’autoconservació) i les catabòliques (pulsions de mort o destructives contra un mateix o envers els altres).

MÈTODE D’INTERPRETACIÓ: L’ASSOCIACIÓ LLIURE

Interpretar un somni consisteix en desxifrar mitjançant l’associació lliure el contingut latent, l’expressió del desig inconscient a partir del contingut manifest de l’explicació i el record del somni.

S’estableixen tota una sèrie de passos que cal seguir:

1. Tenir un somni, recordar-lo o registrar-lo el més fidelment possible, tenint en compta la censura conscient i inconscient que hi ha. S’ha d’intentar no fer cap esforç per adornar-lo, i que no se’ns passi cap detall desapercebut.
2. Si s’ha de fer una interpretació per part d’un terapeuta, aquest ha de tenir un coneixement de la persona somiadora i de la seva problemàtica, així com també ha de saber coses sobre el seu entorn i les persones amb les que es relaciona. D’aquesta manera, el somni pot quedar contextualitzat i relacionat amb la vida del somiador.
3. Es segmenta el material del somni seguint una norma més o menys raonable (per exemple, frase per frase) i es practica l’associació lliure per cada segment. L’associació lliure és el mètode bàsic de treball psicoanalític, que consisteix en què el pacient digui absolutament tot el que li vingui al cap sense autocensura, tot i que com ja sabem, tard o d’hora aquesta apareixerà.

UN CAS CLÍNIC

A  continuació es presenta un cas tractat pel propi Freud:

Un noi explica el seu somni, composat per tan sols dues imatges:

- El seu oncle fuma un cigarret tot i que és dissabte.

- Una dona el besa i l’acaricia com si fos fill seu. 

En relació amb la primera imatge, cal destacar que el noi era de família jueva. Confessa que el seu tiet mai gosava cometre el pecat de fumar un dissabte. En quant a la segona, la dona li recorda lleugerament a la seva mare. 

Tot i que a primera vista no es vegi, existeix una relació entre ambdues: en el cas de que el seu tiet, tant piadós, es decidís a fumar un cigarret essent dissabte,  podria ell també deixar-se acariciar per la seva mare. Això significa que les carícies entre la mare i el fill són tan poc permeses com el fet de fumar un dissabte per a un jueu. 

Veiem en aquest cas com la relació, així com una gran part de detalls, queden amagats en el somni.

ALGUNES REFLEXIONS

Em va semblar força interessant la visualització de la pel·lícula. Malgrat ser antiga, permetia veure les primeres etapes del famós Sigmund Freud. A més, permet situar-se en l’època, la qual cosa moltes vegades no es té present durant un estudi més teòric. També permet fer-se a la idea com es duien a terme les hipnotitzacions, així com els diferents símptomes i patologies que presentaven els seus pacients. 

Pel que fa a la teoria de Freud que he decidit tractar, crec que els somnis són un tema bastant atractiu per a la majoria de nosaltres. A internet i les botigues, trobem una gran quantitat de llibres i textos dedicats a aquest fenomen. Molts d’ells tenen a veure amb la seva interpretació i simbolisme. Com ja he dit, resulta interessant veure si realment es poden relacionar els somnis amb el que inconscientment pensem o volem, però crec que és una tasca difícilment comprovable i que, per tant, no deixa de ser un atractiu per entretenir-se. És possible formular hipòtesis sobre si el que somien té a veure amb el que desitgem, amb el que ens fa por o ens agrada, però no ho podem afirmar d’una forma segura. 

El fet de que molts dels somnis els puguem relacionar amb aspectes de la nostra vida és el fet de que actuïn com a records d’allò viscut. Moltes vegades somiem amb coses, llocs o persones que fa poc que hem vist. Diversos especialistes apunten que els somnis es produeixen com a resultat d’un procés en el que estan implicats el record i la memòria. Així, es veuen involucrats en el somni, diverses regions cerebrals associades a la memòria, tals com ara l’hipocamp. 

L’estudi dels somnis resulta ser una tasca difícil, ja que és intangible i únicament viscut per un únic individu. El mateix Freud va haver d’anar canviant la seva teoria al llarg dels anys.